Cristina i Jordi

El dia 10 quan vaig intentar trucar-te a primera hora per felicitar-te, i ho vaig fer varies vegades, no hi va haver forma. I vaig pensar, segur que ja està de judici, com després em vas confirmar. Ni el dia del seus 50 s’ha permès un descans, quin exemple per aquest país que tenim.
He de reconèixer que a vegades en fa ràbia que un home de lletres com tu ens doni lliçons de tecnologia, però ens en dones moltes altres, i a mi, especialment una, que és la passió per allò que a un li agrada. Gràcies per aquest exemple continuat.
Fins i tot, mira si has fet les coses bé, que tens un fill que estudia físiques...

        Ara sóc la Cristina. No saps les vegades que he presumit de tu en els grups de treball on parlaven de temes legals, però de totes maneres ja tu vaig compensar amb les classes de ball...

Moltes felicitats Pere, esperem poder compartir amb tu i amb la Roser molts més anys d’amistat, segurament a partir d’ara amb més tranquil·litat, però igualment amb molta passió.

Cristina i Jordi.